ARRIBADA A L'ILLA "N"

L’altre dia estàvem fent classe de Coneixement del Medi, era l’última hora del dia i la Carme havia d’anunciar alguna cosa. Va resultar ser una excursió al mar, aniríem en vaixell i podríem jugar amb pistoles d’aigua! La sortida tenia bona pinta.
Va donar la circular. Havíem de portar crema solar, banyador, pistoles d’aigua, roba de carrer de recanvi, bambes, xancletes i una gorra. Seria el 27 de juny i només havíem de pagar 3€.

El dia de l’excursió estàvem molt contents perquè ho passaríem genial en aquella meravellosa sortida al mar. Vam arribar ben d’hora al Port de Barcelona i per fi vam pujar a un magnífic vaixell, semblava de pel•lícula! Quan tota la classe havia pujat es va posar en marxa. Al principi tot anava bé, però de sobte van començar a passar coses estranyes. Un vent molt fort ens empentava i vam haver de posar-nos sota cobert perquè no podíem estar a la coberta. Un fred gelat envaïa tot el vaixell… I quan semblava que tot havia acabat, una ona gegant se’ns va empassar!
No sabem quan de temps va passar, només recordem la imatge d’una balena gegant amenaçant-nos amb la seva bocassa; pensàvem que se’ns menjaria, però per sort va passar de llarg.
I quan tot estava ja ben fosc, l’ona ens va escopir sobre una bonica platja de sorra blanca. Havíem arribat, no sabíem on, sans i estalvis.
Quina seria aquella platja? L’únic que sabíem és que mai havíem estat allà i que semblava una illa amb forma d’N!!!

Arribada a l'illa G

El divendres a primera hora de la tarda, mentre feiem socials, estàvem tots corregint les activitats de la pissarra digital quan, de sobte, unes lletres grans van il·luminar tota la pantalla. Una forta ventada ens va apropar a la pantalla i aquesta ens va xuclar.

Un cop va parar de bufar el vent, vam notar que quèiem. Quina sorpresa! Tots vam aparèixer en una platja, companys i mestres. Allà a prop hi havien uns donuts inflables. Els vam començar a inflar i… cap a l’aigua!

No van passar ni dos minuts quan ens vam trobar volant pel cel. Els professors van començar a cridar: “Nois, nois, feu una mossegada al donut i el desinflareu”. Nosaltres els vam fer cas i vam començar a baixar fins a caure dins el mar envoltats per un munt d’animals meravellosos.

Nedant, nedant, vam travessar piranyes, taurons, peixos pallasso i molts altres animals marins.

Finalment, vam veure un conjunct d’illes amb forma de lletres, la B, la O, la N, la G i la H. Vam parar-nos a l’illa amb forma de lletra G.

Quin viatge havíem superat! Però el millor encara havia d’arribar.

Passejant per l’illa vèiem uns personatges molt peculiars que portaven unes samarretes que deien “Bongoh”. Un d’ells es va acostar a nosaltres i ens va donar la benvinguda. Es deia Rodaminah i ens va explicar que acabàvem d’arribar a l’illa G de l’arxipèlag Bongoh. Va afegir que viuríem grans aventures i ens ho passaríem molt bé.

Què va pasar després? Quines són aquestes aventures que ens deia en Rodaminah?

Arribada a l'illa B

Hi havia una vegada nou escolans de sisè de primària que volien anar d'excursió a Sant Jeroni, el cim més alt de la muntanya de Montserrat.
Un cop a dalt, cansats i aborrits de tant caminar un noi es va recolzar en un arbre gegant i del no res va aparèixer una porta per on va caure. I darrere d'ell tots els altres van caure pel cel cap una mort segura.
Quan ja es veien en el pitjor dels destins de sobte van aparèixer uns ocells gegants. Extraordinaris, de molts colors, i amb tres cues. Amb molta sort van caure sobre d'ells i els van portar cap una illa molt bonica amb forma de B, que era de l'arxipèleg Bongoh.
Quan van arribar a l'illa els van deixar en un salt d'aigua darrera del qual hi havia un campament, amb una cabana per a cadascú. I dins de cada una hi havia uns llops que parlaven. Els van dir on eren i que en Rodaminah els havia ordenat que els fessin de guia.
Quines aventures que els espera!!!

Open publication - Free publishing - More bongoh

Arribada a l'illa H

Era un dia magnífic per a tota la classe, encara que semblava que podria ploure. Quan vam sortir al pati, va començar a ploure, però queien unes gotes gegants, més grans que nosaltres. Vam córrer cap al porxo, però abans d’arribar-hi una d’aquelles gotes ens va caure a sobre. Pensàvem que ens quedaríem xops, però la gota d’aigua va començar a enlairar-se. Era com una càpsula amb forma de gota. D’aquella gota en va sortir un ocell enorme, d’un color vermellós que va cridar:

- Nens i nenes de 6è, us proporcionaré uns vehicles per a què em seguiu –va dir amb una veu que espantava.

- A on? –vam preguntar tots, encuriosits.

- Ja ho veureu, tranquils, ho passareu molt bé! –va exclamar entusiasmat.

Les altres gotes, seguint les ordres de l’ocell vermell, es van obrir i van fer aparèixer vint-i-cinc vehicles, un per a cadascun de nosaltres. Tenien forma d’ocell, podien desplaçar-se per terra, mar i aire. Ens hi vam enfilar i vam començar el nostre viatge sobrevolant l’escola i Salt.

Després de moltes hores de camí, des de lluny vam veure un conjunt d’illes. Cadascuna tenia forma d’una lletra: una b, una o, una n, una g, una altra o, una h. Semblava que nosaltres aniríem a parar a l’illa H. Allà vam trobar un ésser molt estrany: era en Rodaminah! L’illa semblava fantàstica! Hi vam veure coses increïbles.Tots estàvem contents i alegres, i a l’hora vam dir: “Nosaltres ens hi volem quedar!”

Què ens passarà en aquesta illa? Ja veurem quant temps ens hi quedarem…

Activitat 2: Arribada a l'illa

Hola de nou, nois i noies!

Ja he llegit i escoltat les presentacions que heu penjat al blog i veig que esteu molt a punt per començar el viatge fins a les illes de l'arxipèlag Bongoh on ja us estem esperant.

He llegit coses molt interessants i em sembla que tots ja tenim moltes ganes de posar-nos en marxa. Així que ja podrem iniciar el viatge. Expliqueu-me com ho fareu per viatjar fins a la vostra illa de Bongoh. Que sigui d'una manera ben original i gens convencional. Ep! no deixeu de fer un dibuix del vostre viatge. Com que segur que tots sou molt artistes: feu un àlbum amb Picasaweb, Calaméo o una eina semblant amb tots els dibuixos que heu fet.

Bona feina! Fins aviat!

RODAMINAH