Era un dia magnífic per a tota la classe, encara que semblava que podria ploure. Quan vam sortir al pati, va començar a ploure, però queien unes gotes gegants, més grans que nosaltres. Vam córrer cap al porxo, però abans d’arribar-hi una d’aquelles gotes ens va caure a sobre. Pensàvem que ens quedaríem xops, però la gota d’aigua va començar a enlairar-se. Era com una càpsula amb forma de gota. D’aquella gota en va sortir un ocell enorme, d’un color vermellós que va cridar:
- Nens i nenes de 6è, us proporcionaré uns vehicles per a què em seguiu –va dir amb una veu que espantava.
- A on? –vam preguntar tots, encuriosits.
- Ja ho veureu, tranquils, ho passareu molt bé! –va exclamar entusiasmat.
Les altres gotes, seguint les ordres de l’ocell vermell, es van obrir i van fer aparèixer vint-i-cinc vehicles, un per a cadascun de nosaltres. Tenien forma d’ocell, podien desplaçar-se per terra, mar i aire. Ens hi vam enfilar i vam començar el nostre viatge sobrevolant l’escola i Salt.
Després de moltes hores de camí, des de lluny vam veure un conjunt d’illes. Cadascuna tenia forma d’una lletra: una b, una o, una n, una g, una altra o, una h. Semblava que nosaltres aniríem a parar a l’illa H. Allà vam trobar un ésser molt estrany: era en Rodaminah! L’illa semblava fantàstica! Hi vam veure coses increïbles.Tots estàvem contents i alegres, i a l’hora vam dir: “Nosaltres ens hi volem quedar!”
Què ens passarà en aquesta illa? Ja veurem quant temps ens hi quedarem…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada